filà Cavallers del Cid: febrero 2010

Passats els primer trenta-u dies del primer més de l’any, la nostra Filà pot dir, que aquest mes a segut el mes del Bunyol, i diem açò degut a la nostra participació als Porrats de Sant Antoni, el diumenge 17, i a la Candelera, el 30 i el 31.
L’objectiu: aconseguir capital per reparar els lavabos de la kabila.

SANT ANTONI.

La primera aventura no va començar molt bé; el dijous 14 soles havien sis festers apuntats per a col•laborar amb la Filà, quasi hem de suspendre la nostra participació!, però a última hora van confirmar la seva assistència, semi obligats, quatre festers més.

Així que el dissabte vam carregar el camió de Pepe amb tot el necessari per a posar la nostra paraeta de Bunyols i el diumenge a les 06:00 h. ja estàvem a la porta de la kabila per muntar a l’Ermita de Sant Antoni.

Quan ja ho teníem tot apunt, surt el primer problema: Pili i Jacoba, les nostres pastadores oficials, no poden venir: Pili està malalta i Jacoba, la nit anterior, va caure un bac i no es podia menejar.

La solució? Cridem a Mati i Marisa per fer la pasta, però clar, a les 07:00 h. és impossible de localitzar-les... (pensem)... Cridem a Carmen, la mare de Nando i Luis, si ella no pot vindre farem coques... Als minuts crida Nando, sa mare pot vindre. Tot solucionat. Mariló comença a preparar la xocolata per dur-la calenteta a la paraeta.

Carmen es presenta a la kabila a les 07:30 aproximadament i comença a fer la pasta. Estela es queda amb ella per ajudar-la i de pas, ensenyar-se. Cal fer un grup nou de pastaores per si torna a ocorre el de hui.

Els encarregats de muntar la pasta són Mariló i Jesús (amb les seves visites al cementeri incloses). A la paraeta, Lorena, Montse, Meri P., Nando, Maru, Pera i Pepe l’esperen. L’oli està apunt per tirar els primers bunyols. Comença a eixir el sol i els més matiners ja els demanen junt a una mistela per desdejunar.

Arriba Sant Antoni acompanyat per la colla i, amb ell, comença la feina: dos dotzenes, tres, una per portar i mitja per a menjar-la ara, nena! em toca a mi... Les bunyoleres no donen de sí... comença a fer calor i s’acompanya la venta de bunyols amb cerveses i refrescos...

Quasi sense adonar-nos ja són les 13:30 h. i, com sempre, la gent segueix demanat bunyols, ara és moment d’anar amb cura ja que queda poca pasta i en qualsevol moment pot acabar-se. Ens preguntem si fem coques després... bona idea, però cal que participe més festers per fer-la efectiva. També haguera estat bé portar algun tipus d’aperitiu com creïlles de bolsa o mastrull, la gent ho demandava.

Fins l’últim gram de pasta s’aprofita i quan l’últim pot de cervesa es venut, Pepe arrima el camió i ho arrepleguem tot. Ha segut un dia dur. Anem a la kabila per netejar tot el que hem utilitzat mentre Jesús i Marilo arrepleguen el dinar de la polleria.

Un cafenet finalitza el dinar, demà la feina ens espera i s’ha de descansar.

CANDELERA.

La segona aventura comença amb la mateixa tònica que la primera. Soles huit festers estan apuntats. La Junta decideix enviar un mail demostrant el seu malestar.
La resposta és immediata i s’apunten set festers més.

El divendres per la vesprada quedem per deixar-ho tot preparat per no tindre que matinar tant el dissabte. Santi ens deixa un extractor per a que no s’acumulen els fums, el que hem demanat no ha arribat a temps.

Al finalitzar, demanem sopar de l’Entrepà i el portem a la kabila. Xarradeta sobre la situació del local i a casa. Demà hi ha que matinar.

Dissabte.

A les 07:30 Estela prepara la pasta junt a Mariló i Maru, per ensenyar-les a elles també. Lourdes les tira una maneta. Mentre Pepe, Luis, Jesús, Carlos i Pablo fregeixen els bunyols i Meri A, Laura M. i Laura S. atenen a la gent.

El ritme és lent però constant. Fa fred i al carrer no hi ha una ànima. Entre cuba i cuba de pasta, es prepara la massa de les coques i l’aperitiu: magre amb tomaca i pinxos de pollastre.

Arriba l’hora de l’esmorzar i Mariló i Lourdes el preparen: llom, llonganisses, panseta dolça ( pareixia que el lloc de sal la hagueren cuinat amb sucre). Fem un petit descans.

Una de les botelles s’ha gelat i Pablo la remena per afavorir l’eixida de gas, provocant una gran flama. Mentrestant a la cuina, Maru recelosa “incendia” la paelleta on està preparant l’esmorzar del ressagat del Pera i ho sufoca soplant. Resultat: Maru “llançaflames” i és que els Cavallers servim per tot!

L’eixida de Missa és el moment més fort i forma una petita aglomeració.

A les dotze apareixen els ajudants per fer coques: Javi “Polsi”, Josele, Eugenio i Néstor quasi a la una comencen a fregir-se. Les tres primeres cubes es gasten enseguida, hi ha tres olles fregint!. Però de sobte la demanda baixa i la gent comença a vindre poc a poc, sense fer-se aperitiu, arreplega la coca, a soles, sense embotit, i se’n va. A la kabila hi ha molt de fum i possiblement este siga el problema.

L’anècdota: els regalets que li van fer a Mariló.

A les 14:30, parem taula, i ens menjem unes coques amb llonganissa, botifarra o xoricet; de sobte apareixen els metges de guàrdia per endur-se un parell per a dinar, mes bé, buscaven “coques de pisto”, però quan hi ha fam... tot val!

Cafè i dolços comprats per col·laborar amb l’Asilo amenitzen el final de la jornada. Ara soles queda netejar tot el que hem embrutat per al diumenge. Quan acabem, ens fem un cubateta mentre vem fotografies antigues i a les 18:00 h. cap a casa.

Luis arreplega els últims bunyols i coques per dur-les a l’Asilo.

Diumenge.

A les 07:30 apareix Carmen per la porta i comença a preparar la pasta junt a Maru. Mariló ja té quasi llesta la xocolata i l’oli ja està posat a calentar.

A les huit Pepe, Luis, Meri P, Nando, Estela, Pingüi i Jesús comencen a fregir-se els primer bunyols, però no hi ha gent; Lidi, Lourdes i Montse s’avorreixen. Es tira a faltar el despertar fester de Pericana, sembla que els coets els anunciaven.

Preparem tres safates i parem per fer-mos una xocolata amb bunyols. Després una mistela. Apareixen els primers compradors i tornem a fregir.

Un altra parada per esmorzar. Entrepans de panseta, llom amb formatge i magre amb tomaca.

Sembla que comença a animar-se la cosa i tornem a fregir-se uns pocs. Apareix el relleu generacional: Núria i Sandra ens ajuden, hi ha que fer cantera.

En una de les parades, Luis comença a preparar el dinar: arròs amb conill, costelles i carxofes... especial!, com diria Pepe.

A les onze i mitja passa la cercavila en honor a la Candelera i Sant Sebastià per la porta de la kabila.

Mig dia. Comencem a preparar el necessari per fregir coques. No estava programada esta activitat, però hi ha pasta.

Sembla que hi ha més moviment a la barra i poc a poc, la massa de la coca va acabant-se, no ha sobrat cap, al igual que bunyols.

El dia a funcionat prou bé. Degustem l’arròs, acabem els dolços i ho arrepleguem tot. El cos necessita descansar, ens espera tota una setmana de feina, i qui més i qui menys, encara ha de menjar polos...